Desarmar la Història XXVIII Seminari Interdisciplinari Barcelona, març de 2009

06.10.2009

Publicado el 03/02/2009 a 02:31

Por turosolidari

Desarmar la Història

XXVIII Seminari Interdisciplinari Barcelona, març de 2009

Es possible oblidar la Història? És factible el “creu i ratlla”? No són pocs els països en els que perviuen al seu interior ferides i bretxes profundes, i la seva població segueix dividida sense haver
portat a terme un procés de reconciliació suficientment profund que permeti el desenvolupament harmònic de la seva societat. Aquestes ferides romanen d’una manera latent en l’imaginari col·lectiu i poden reobrir-se en qualsevol moment, generant nous conflictes aparentment ja superats o oblidats.
Els éssers humans som històrics, és a dir, que per començar a ser, depenem de la Història. Tal i com assenyala la Carta de la Pau dirigida a l’ONU, “qualsevol cosa diferent de les que incidiren en el nostre origen hauria ocasionat que no existíssim”.
Aquesta evidència, que se’ns mostra clara i diàfana, són molts els que per raons diverses la refusen plenament. La majoria dels conflictes que vivim en l’actualitat es perpetuen, precisament per no veure aquesta evidència: que si la història hagués estat diferent –millor o pitjor- el present seria diferent i nosaltres no existiríem. La Carta de la Pau, en el seu punt IV, assenyala:
“És fructuós conèixer la Història el més possible. Veiem, però, que no podem fer-la tornar enrera. Veiem també que, si la Història hagués estat diferent, millor o pitjor, el que s’ha esdevingut hauria estat diferent. S’haurien produït al llarg del temps uns altres encontres, uns altres enllaços; haurien nascut unes altres persones, però nosaltres no. Cap dels qui avui tenim el tresor d’existir no existiria. Això no vol insinuar pas que els mals ocasionats pels nostres avantpassats no fossin mals reals. Els censurem, els repudiem i no els hem de voler repetir. La sorpresa d’existir facilitarà que els presents ens esforcem amb alegria per arreglar les conseqüències actuals dels mals anteriors a nosaltres.”
El passat és irrevocable. Tot i el llast negatiu que pugui tenir la Història (injustícies, insolidaritat, matances, imposicions, genocidis, etc.), nosaltres som fruit directe d’un conjunt d’episodis històrics molt concrets. Podem desconèixer-los, podem viure en permanent conflicte amb la nostra gènesi, però som fills
d’aquesta història. Tot això, no nega la nostra personalitat i singularitat, però la història va ser per nosaltres la nostra condició de possibilitat. És un fet irrefutable que a ella es deu la nostra existència, el que no significa que siguem responsables d’aquella situació, encara que som un dels seus efectes directes.
Si descobrim l’existència com el major bé que posseïm –doncs sense ella no pot donar-se cap altre bé possible, com la vida, l’amor, l’amistat, la llibertat, la pau, ...-, i acceptem que som éssers històrics,-fruit d’aquesta història concreta, tal i com va succeir i no una altra-, estarem immunitzats contra qualsevol ressentiment històric que pogués colar-se en fer-se un mal ús o abús de la memòria històrica. Només a les hores desitjarem que ens mostrin i ensenyin la nostra història de la manera més objectiva possible. La història familiar, grupal, nacional... amb els seus encerts, errors, inclús les maldats i injustícies,... perquè tot pren un altre caire en tenir en compte que només aquesta història –i no una altra- va possibilitar la meva existència.
La Història és mestra de vida, perquè aprenem a no repetir els fets nefasts que ocorregueren i que avui repudiem. Entenem que és fecund recordar i que és útil l’esforç de comunicar el que esdevingué a aquells que acaben d’irrompre en la Història. Creiem que el record de les víctimes mai és en va, i que no és només una manera de fer-los justícia, sinó de prevenir a les generacions presents i futures del mal que pot arremetre.

QUIN POT SER el motor per a l’àrdua tasca d’edificar la pau en el moment present quan encara es compten les víctimes?
Només un sentiment de justícia que no ignori que entre els essers humans del món encara hi ha moltes categories, i que defensi el mateix valor per qualsevol vida. Que neixi precissament d'allà on la injustícia s'origina.

Dimarts passat assistirem a una lliçó d'història: que ha de corregir la força de la raó; com hi som, tots tenim a veure en la resolució d'aquest i de tots els altres conflictes.