CADA CULTURA TÉ UNA MANERA D'ACOSTAR-SE A LA NATURA, segons Philippe Descola, antropòleg deixeble de Lévi-Strauss, l'occidental és l'única que separa cultura de natura. Recorda del seu avi que li va ensenyar quelcom tan important com ho és els noms de les flors i de les estrelles.
En entrar en contacte en una societat de l'Amazonia ho va comprendre prou, va poder apreciar que no tenen distinció entre humà i no humà, doncs consideren en les plantes i en els animals allò que podriem anomenar ànima. No tracten les plantes en termes utilitaristes de cultiu o de producció; les dones hi tenen una relació materno-filial amb els àrbres o les flors, i els homes es relacionen amb els animals com si formessin part de la família.
Al seu judici totes les cosmologies integren cultura i natura, totes a excepció de la nostra. Des que s'inventés el microscopi o el telescopi, que permeteren convertir la naturalesa en matèria autònoma i observable, ha estat model per entendre d'altres cultures; tal vegada hauriem d'aprendre d'aquelles altres models per integrar-nos i respectar-nos si volem deixar a les generacios futures la biodiversitat i, el planeta millor plantejat.
La natura no ha d'estar al marge de la societat i la cultura occidental continua ignorant la riquesa de la diversitat també en la cultura.
Va aprendre dels indis amazonics que cada dia es lleven en la concepció de descobrir un nou dia, que per viure en un món on valgui la pena d'esser viscut hem de sorprendren's en la varietat de respostes als diferents reptes que ens planteja la vida.
Una sentència esdevé de la seva obra darrera "Más allá de la naturaleza y la cultura (Gallimard, 2005): per aturar l'abocament al desastre hi ha que aturar els atacs al medi ambient, i fomentar la cultura de consciència ecològica.
..