Després de cops de vent aquí
i allí, un paisatge ferit i eixut, quasi lunar
perdura una constant i tràgica dansa
que va i vé de l'enderroc a la muralla,
i torna el vol de la garsa,
de la teulada a la branca
l'acullen plataners d'immenses branques
alçats al cel, de la foscor a l'albada
i volta el niu que resisteix
la darrera ventada