EL PINTOR MALARET PER JOAQUIM PIJUAN

06.10.2009

Publicado el 11/07/2009 a 13:10

Por turosolidari

La pintura de Jaume Malaret ha trobat aquell punt de bonior interior que només troben els grans artistes que saben acordar raó i follia. Al seu estudi refugi de Castell d'Aro, a tocar de l'església parroquial i el castell de Benedormiens, el pintor Malaret ha convertit el silenci interior en joia cromàtica, i els avatars de la vida en unes profundes converses entre el blanc i el negre devotament convulsos damunt la tela verge. El seu grafisme té la intensitat de les cal.ligrafies orientals passades per la més crítica sensibilitat occidental, la raó pura d'una estètica sense concessions al decorativisme gratuït, i emmarquen uns paisatges interiors que les paraules no poden descriure. És alhora una música de jazz i una cantata de Bach, un crit en harmonia amb les marjades que envolten el petit nucli urbà de Castell d'Aro, a dues passes del brogit manicomial de Platja d'Aro, potser perquè la música de la seva pintura és una abstracció que el vent s'emporta, les nits tramuntanades, dellà de les muntanyes de Tossa, cap a la mar brava dels penya-segats rosegats pel salangre marí. Malaret ho és tot menys un pintor retòric. Pacient, ordenat, d'inspiració salvatge com ho és tot pintor de raça, és l'obra la que parla en un llenguatge pastat amb temps, amor i silenci. Qui tingui oïda que escolti. Qui no sàpiga escoltar, que hi passegi la mirada, devot, com les velletes pansidetes remuguen el rosari els vespres d'hivern davant de la verge del Roser. No es tracta de fer frases que no dirien res, és només qüestió de felicitar l'artista per la joiosa plenitud que ens ofereix. El diletant que sóc no ho sap expressar millor. Peccato! JP