Arriben a l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès dues mostres de cromos i ex-libris muntanyencs
Per iniciativa de l’entitat cerdanyolenca Turó Solidari, s’organitza a l’Ateneu de Cultura de Cerdanyola la quarta mostra que relaciona la natura, l’art, i la ciència.
Dues exposicions produïdes per l’Obra Social d’Unnim, el Servei General d’Informació de Muntanya (SGIM) i la Diputació de Barcelona, es mostraran del 29 d’octubre al 15 de novembre per a tots els públics:
Els ex-libris i la muntanya. Adolf Kunst, la seva obra entre 1913 i 193.
Muntanyes de Cromos. La muntanya en el cromo publicitari,
TURÓ SOLIDARI dins el programa -sobre educació ambiental a través de l'art-: "Entre l'ART i LA CIENCIA HI HA LA NATURA" promociona i difon entre la població de totes les edats, els valors de la natura i la custòdia del territori. En aquesta ocasió la temàtica sobre la muntanya, serà referència tan per apreciar les diferents tècniques emprades per Adolf Kunst, per il·lustrar els exlibris, i les respectives col·leccions, com per valorar la muntanya que ens envolta, font i reserva de biodiversitat i paisatge patrimonial que cal conservar.
La primera mostra posa de manifest la presència de la muntanya en l’expressió artística dels ex-libris, utilitzats tradicionalment per identificar la propietat dels llibres, a partir de la producció exlibrista de l’alemany Adolf Kunst (1882-1937), que forma part de la col·lecció del fons documental del SGIM.
La segona exposició, que exhibeix més de 200 cromos, fa un recorregut històric per la presència de la muntanya i l’alpinisme en l’edició d’aquestes peces de col•leccionisme des del 1897 fins a l’actualitat.
Les dues exposicions s’hi podran visitar cada dia de 17 a 21 hores i els grups escolars poden concertar-hi visites en horari lectiu.
L’evolució dels ex-libris
Els ex-libris són les vinyetes que identifiquen el propietari d’un llibre a la part interior de la seva coberta. Aquesta pràctica és inherent a l’existència dels llibres, ja que, abans de la invenció de la impremta, al segle XV, ja es feia de forma manuscrita. En un principi eren motius heràldics, però, amb l’ascens de la burgesia, es dóna pas als ex-libris al·legòrics sobre els principis filosòfics o literaris dels seus posseïdors, fins que s’hi van introduint elements relatius a les seves professions o afeccions personals.
La muntanya, com a fet simbòlic, sempre ha estat present en els ex-libris, tant en els de la noblesa com en els dels bibliòfils, que hi troben un tema obert a la interpretació del fet que, com el llibre, és el camí, a vegades també dur, cap a la saviesa. Però, sobretot, la muntanya ocupa un lloc destacat entre els ex-libris del afeccionats a l’alpinisme i als esports de muntanya en general. Per la seva càrrega cultural, els ex-libris sempre han interessat als artistes, que hi han aplicat les més diverses tècniques per fer-ne expressions d’art.
En aquesta mostra s’exhibeixen aquells exemplars de la producció exlibrista d’Adolf Kunst on la muntanya és l’element protagonista i que formen part de la col·lecció del fons documental del SGIM, amb algunes aportacions de l’extensa col·lecció particular de Gastone Mingardi, de Pianoro (Itàlia).
La col·lecció d’Adolf Kunst
Adolf Kunst va néixer l’any 1882 a Regensburg (Baviera) i morí l’any 1937 a München a l’edat de 55 anys. El 1909 es va llicenciar en arquitectura i el 1912 va començar a exercir de professor universitari. Durant 26 anys va treballar en la creació d’ex-libris, aplicant-hi totes les tècniques clàssiques, ja que, si bé va iniciar-se amb el gravat sobre linòleum, també va cultivar la xilografia i la litografia; però és amb el gravat a l’aiguafort que va crear el gruix de la seva producció, amb un total de 414 exemplars.
Els diversos ex-libris corresponen a 355 propietaris, majoritàriament de cognoms centreuropeus, entre els quals en trobem sis de catalans: Joan i Rosa Baucis amb dos exemplars cadascun d’ells, i els corresponents a Jordi i Joan, Mercè i Xavier, Jorge i Josep de la família Montsalvatge.