HOMENATGE A PAU CASALS

“En primer lloc, sóc un home; després, un artista. Com a home, la meva primera obligació és lluitar pel benestar de la humanitat. Intentaré d’acomplir aquesta obligació mitjançant la música –aquest do que Déu m’ha atorgat–, perquè ultrapassa tota frontera lingüística, política i nacional. La meva contribució a la pau del món pot ésser minsa, però hauré donat tot el que puc per aconseguir un ideal que considero sagrat”. 

“A qui escau més que a l’artista, la defensa de la llibertat...?” 

“Potser sóc el músic més vell del món...però en molts aspectes sóc un home encara jove. Això és el que vull que sigueu vosaltres: joves, joves tota la vida, i que digueu les veritats al món.”

Pau Casals

               CONCERT DE CORALS

Taller de Veus–Coral Sons de Pau

Dirigeix: Conxi Gil

Taller de Veus de Dones

 Dirigeix: Mª Josep Besson

Coral L’Atelier de l’Escola Eòlia

 Dirigeix: Luc-Olivier Sánchez

Charo Inglada (solista)

Acompanyaments al piano de Luc-Olivier Sánchez

Commemorem el 40è aniversari de l'entrega al Mestre de la Medalla de la Pau de l'ONU

El preu de l’entrada és de 5€, la recaptació es destinarà a la compra de materials de música per treballar en el projecte de integració cultural i d’inclusió social -VIURE CANTANT- que l’associació Turó Solidari Cerdanyola realitza a Tallers de Veus -Coral- Sons de Pau 

El compromís de Pau Casals per fer arribar de manera estable la música simfònica a la població més humil, el va fer crear l'any 1925, l'Associació Obrera de Concerts

Discurs Nacions Unides – 1971

Al llarg de la seva vida Pau Casals va lluitar constantment per la pau, la justícia i la llibertat. El 1971, en reconeixement a la seva actitud, el secretari general de les Nacions Unides, U-Thant, li va lliurar la Medalla de la Pau. El discurs que Pau Casals va fer en agraïment a aquesta distinció i la seva posterior interpretació del cant dels ocells consten com un dels testimonis més impressionants de la seva dimensió humana.

PARAULES DE PAU CASALS A L’ONU - 24 d’octubre de 1971

Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare – una dona excepcional, genial - , quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, sóc català. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps – segle onzè – van reunir-se a Toluges – avui França – per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra, CONTRA la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament. (...)

Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "Peace, Peace, Peace" (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya. 

(Versió catalana del llibre d’Enric Casals, PAU CASALS, dades biogràfiques inèdites, cartes íntimes i records viscuts. Editorial Pòrtic. Col·lecció Memòries. Barcelona, 1979.)

http://www.npr.org/2011/11/23/142700464/robert-johnson-and-pablo-casals-game-changers-turn-75?sc=tw&cc=twmp