Certamen d'il·lustració per a la llegenda de l'Arc Iris

Durant la Festa Patronal de Sant Martí vam escenificar LA LLEGENDA DE L'ARC IRIS al MAC, quasi vuitanta infants que van participar en una aventura: conèixer un text, il·lustrar-lo i cantar unes cançons que el complementen, van trobar-se amb la sorpresa d'una escenificació dansada i musicada per alumnes de secundària voluntaris d'aprenentatge servei. Els dibuixos realitzats configuraven una explèndida exposició. Aquest material està recollit en el segon títol de contes de la "Col·lecció Estimar per viure en Pau" que Turó Solidari vol editar. Les il·lustracions, han estat fetes per alumnes de les escoles: CP Turó de Guiera i Escala Dei, el conte es presentarà properament, així com l'experiència realitzada amb el propòsit d'emprar la narració, la música i el dibuix com a eines de gran utilitat en la pedagogia de l'educació en valors.
Per això properament donarem a conèixer la LLEGENDA DE L'ARC IRIS, també anomenat en les nostres terres L'ARC DE SANT MARTÍ.

Gràcies i felicitats a les mestres de música i plàstica que ho han fet possible!

 

LA LLEGENDA DE L’ARC IRIS

Conten que fa molt i molt de temps els colors van començar a barallar-se. Cadascun proclamava que ell era el més important, el més útil, el favorit.

El verd va dir: “Sense dubte, jo sóc el més important. Sóc el signe de la vida i l’esperança. M’han escollit per a l’herba, els arbres, les fulles. Sense mi tots els animalons moririen. Mireu al voltant i veureu que estic en la majoria de les coses”.

El blau va interrompre: “Tu només penses en la terra, però considera el cel i el mar. L’aigua és la base de la vida i són els núvols les quals l’absorveixen del mar blau. El cel dóna espai. I pau. I serenitat. Sense la meva pau no serieu més que afeccionats. 

 El groc no va poder més que esclatar a riure…i digué: Vosaltres sou tan seriosos! Jo porto al món riures, alegria i calor. El sol és groc, la lluna és groga, les estrelles són grogues. Cada vegada que mireu un gira-sol, el món sencer comença a somriure. Sense mi no hi hauria alegria”.

A continuació va prendre la paraula el carbassa: “Jo sóc el color de la salut i de la força. Puc ser por freqüent però sóc preciós per a les necessitts internes de la vda humana. Jo transporto les vitamines més importants. Penseu en les pastangues, les carabasses i les taronges.. no estic tot el temps donant voltes, però quan acolereixo el cel   en l’albada o en el crepuscle la meva bellesa és tan impressionant que ningú pensa en vosaltres”.

El vermell no podia contenir-se per més temps i va saltar: “Jo sóc el color del valor i del perill. Estic disposat a lluitar per una causa. Porto foc a la sang. Sense mi la terra estaria buida com la lluna. Sóc el color de la passió i de l’amor; de la rosa vermella, la flor de pasqua i la rosella”.

El púrpura enrogir en tota la seva força. Era molt alt i va parlar amb gran pompa: ”Sóc el color de la realització i el poder . Reis , caps d’estat, bisbes, m’han escollit sempre, perquè transformo el signe de l’autoritat i de la saviesa. La gent no em questiona; m’escolta i m’obeeix”.

El morat va parlar molt més tranquil·lament que els altres però amb més determinació: “Penseu en mi. Sóc el color del silenci. Rarament reparareu amb mi, però sense mi tots seríeu superficials. Represento el pensament i la reflexió el crepuscle i les aigües profundes. Em necessiteu per a l’equilibri i el contrast, l’oració i la pau interior.

Així va ser com els colors van estar presumint, cadascun convençut que ell era el millor. La seva baralla es va fer més i més sorollosa. De cop i volta, va aparèixer  una lluentor blanca i brillant. Hi havia llampecs que retronaven escandalosament. La pluja va començar a caure a bots i barrals, implacablement. Els colors van començar a arraulir-se amb por, acostant-se els uns als altres buscant protecció.

I la pluja va parlar: “Esteu bojos, colors, lluitant contra vosaltres mateixos, intentant cadascun dominar a la resta. No veieu que tots heu estat creats? Cadascun per a un objectiu especial, únic, diferent. Ajunteu les vostres mans i veniu amb mi”.

Us he d’estendre arreu del món en un gran arc de color, en senyal d’estima i pau, com a promesa d’unió com a símbol d’esperança pel matí”. I així va ser com es creà l’arc de Sant Martí en el cel, perquè quan ho vegem, ens enrecordem que hem de tenir-nos en compte els uns als altres.