DEL PRÒLEG DE JOAQUIM NADAL:
En la més immediata postguerra hi havia galliners als terrats. La penúria i el racionament desvetllaven fórmules imaginatives. En els mateixos terrats creixien tomaqueres en testos i en algun bidó més gran agafaven alçada una o dues plantes de blat de moro. Tot era una mica primari i molt precari. Però la gana feia córrer la imaginació.
/http%3A%2F%2Fblog.iespana.es%2Fturosolidari%2Fblogimage.php%3Ft%3D0%26i%3D652842%26rnd%3D1254845949879)
La imatge d’un hort i un galliner al terrat ens pot suggerir algunes de les raons bàsiques per la tendència reiterada de la humanitat a gratar la terra i treure’n productes que fructifiquen estacionalment. És una qüestió de supervivència i manutenció, però és també, amb tota seguretat, una qüestió tel·lúrica, d’arrels molt profundes i de ressonàncies atàviques, i podríem afegir-hi també una voluntat natural d’expandir-se i evadir-se del rebombori urbà i de retrobar en l’oci i el treball un contacte directe amb la natura.
/http%3A%2F%2Fblog.iespana.es%2Fturosolidari%2Fblogimage.php%3Ft%3D0%26i%3D652843%26rnd%3D1254845949879)
Totes aquestes raons s’ajunten en la massiva invasió, pacífica i anàrquica, dels espais intersticials, en els entorns periurbans, en els sobrants de via pública, en els darreres de les vies dels trens, en les feixes abandonades de les muntanyes periurbanes, en les lleres inundables i fèrtils dels rius.
Només cal una visita directa i aproximada dels entorns dels nostres sistemes urbans per trobar una referència a la varietat i multiplicitat de solucions elementals per esgarrapar una collita a la terra, des de Quatre regues mal comptades.
La imatge d’un hort i un galliner al terrat ens pot suggerir algunes de les raons bàsiques per la tendència reiterada de la humanitat a gratar la terra i treure’n productes que fructifiquen estacionalment. És una qüestió de supervivència i manutenció, però és també, amb tota seguretat, una qüestió tel·lúrica, d’arrels molt profundes i de ressonàncies atàviques, i podríem afegir-hi també una voluntat natural d’expandir-se i evadir-se del rebombori urbà i de retrobar en l’oci i el treball un contacte directe amb la natura.
Totes aquestes raons s’ajunten en la massiva invasió, pacífica i anàrquica, dels espais intersticials, en els entorns periurbans, en els sobrants de via pública, en els darreres de les vies dels trens, en les feixes abandonades de les muntanyes periurbanes, en les lleres inundables i fèrtils dels rius.
Només cal una visita directa i aproximada dels entorns dels nostres sistemes urbans per trobar una referència a la varietat i multiplicitat de solucions elementals per esgarrapar una collita a la terra, des de Quatre regues mal comptades.
/idata%2F3299223%2FOG_Logo_TURO_03-ocell.jpg){kind=logo}
/idata%2F3299223%2FIMG_3413.JPG)
/idata%2F3299223%2Fcatell-2n-c-nadal.png)
/idata%2F3299223%2FP1100079.JPG)