QUAN L'ART TÉ A VEURE EN VIURE LES ARTS I LA NATURA
És un procés senzill i a voltes ben complicat, i de vegades no és per la llunyania d'aquesta possibilitat, ben al contrari, la natura és aquí, pot ser el que cal és un temps per aturar-se i mirar-la i més espai per conrear-la. L'art també si hi ha un lloc on mostrar-se.
Hi ha un poeta dels colors i de s'absència que ens feia del seu treball un regal; una esplèndida oportunitat d'ensenyar a percebre dos amors: a l'art i a la natura, és un pas senzill i esplèndid descrit per una mà que ha llegit molts de paisatges que els ha integrat al gest i els pot mostrar cromats i despullats, com si la síntesi del color fou el traç, una grafia que aproxima la mirada de l'Occident a l'Orient i fa legible el traspàs, el camí vers l'abstracció.
Per fer palés aquest trajecte cultural podem recòrrer a les sales d'exposicions i els museus; pensats com a lloc d'encontre i diàleg on també hi participen les criatures que poden aprendre de les oportunitats per nodrir l'experiència estètica. És un recorregut que requereix del seu temps, de succesives oportunitats, i no és pot obtenir per determini de programa teòric, ni per una imposició casual de modernitat.
Les persones, per formar-nos un criteri cult -instruït, treballat, reflexionat, lliure i independent- necessitem d'un temps per caminar i comprendre els itineraris de les arts i aprehendre l'experiència estètica i, com tot, quan més aviat es comenci i temps ens acompanyi en l'itinerari vital personal i col·lectiu millor.
En la manifestació del fet pictòric, de La Pintura, que la humanitat ha sigut capaç d'elaborar hi ha molts episodis, per comprendre'ls són necessàries la cura i cautela, la narració i l'observació vinculada a l'experiència viscuda que no és gens complicat, pot nèixer en custodiar una planta que abans fou llavor i després lluirà flor.
Comprendre el procés d'abstracció pot ocòrrer quan d'una realitat propera s'en extreu un bocí, i així separat de la resta se l'observa s'el valora i s'integra en l'experiència; podrà formar part del registre personal de referències, i ser marc d'imaginària conversa.
Quan aprendre amb l'art té a veure amb les dificultats de poder-lo mostrar, tot i tenir-ho a mà, caldrà tenir més paciència, i perseverar per disposar d'un lloc comunitari de contemplació, que caldrà també cultivar per poder mostrar l'obra d'aquest poeta,
Clariana
MALARET